el xiuxiueig del vent

divendres, de maig 27, 2005

Ramito de Violetas

Era feliz en su matrimonio
Aunque su marido era el mismo demonio
Tenia el hombre un poco de mal genio
Ella se quejaba de que nunca fue tierno
Desde hace ya mas de tres años
Recibe cartas de un extraño
Cartas llenas de poesia
Que le han devuelto la alegria

Quien te escribía versos
Dime quien era
Quien te mandaba flores por primavera
Quien cada nueve de noviembre
Como siempre sin tarjeta
Te mandaba un ramito de violetas

A veces sueña ella y se imagina
Como será aquel que a ella tanto la estima
Será mas bien hombre de pelo cano
Sonrisa abierta y ternura en sus manos
¿Quién será quien sufre en silencio?
¿Quién puede ser su amor secreto?
Ella que no sabe nada
Mira a su marido... y luego se calla

Quien te escribia versos
Dime quien era
Quien te mandaba flores por primavera
Quien cada nueve de noviembre
Como siempre sin tarjeta
Te mandaba un ramito de violetas

Y cada tarde al volver su esposo
Cansado del trabajo la mira de reojo
No dice nada porque lo sabe todo
Ella es así feliz de cualquier modo
Porque él es quien le escribe versos
Él es su amante, su amor secreto
Ella que no sabe nada
Mira a su marido y luego se calla.

Quién te escribia versos
Dime quién era
Quién te mandaba flores por primavera
Quién cada nueve de noviembre
Como siempre sin tarjeta
Te mandaba un ramito de violetas

A tothom que troba a faltar la tendresa d'una mirada, la dolçor d'un somriure, la sinceritat d'unes flors.

diumenge, de maig 01, 2005

L'ÚLTIM SOL DE LA TARDA

L'últim sol de la tarda rellisca
sobre la meva pell cansada
Els ocells entonen llur seràfica rapsòdia
Les fulles de la palmera balandregen
al compàs de la brisaina
Hi ha un gat que miola
i un gos que calla

L'últim sol de la tarda és un bàlsam
que amoroseix l'aspra monotonia quotidiana

M'agraden les roselles i les roses blanques
M'agrada la delicada dansa de les papallones
M'agrada el silenci del cel i el mormol de les ones

L'últim sol de la tarda és dèbil
com el delit apaivagat de les fulles del pollancre
S'enfonsa lentament rere la muntanya
S'emmiralla en els núvols escadussers
Canten els ocells llur seràfica rapsòdia
Les fulles de la palmera diuen adéu tímidament

M'agraden els crepuscles color de malva
quan l'últim gest esbravat de la jornada
esdevé translúcida petjada
al cor mateix de la via làctia
Llavors somio estels
i escric cartes d'amor a la lluna…