L'ÚLTIM SOL DE LA TARDA
L'últim sol de la tarda rellisca
sobre la meva pell cansada
Els ocells entonen llur seràfica rapsòdia
Les fulles de la palmera balandregen
al compàs de la brisaina
Hi ha un gat que miola
i un gos que calla
L'últim sol de la tarda és un bàlsam
que amoroseix l'aspra monotonia quotidiana
M'agraden les roselles i les roses blanques
M'agrada la delicada dansa de les papallones
M'agrada el silenci del cel i el mormol de les ones
L'últim sol de la tarda és dèbil
com el delit apaivagat de les fulles del pollancre
S'enfonsa lentament rere la muntanya
S'emmiralla en els núvols escadussers
Canten els ocells llur seràfica rapsòdia
Les fulles de la palmera diuen adéu tímidament
M'agraden els crepuscles color de malva
quan l'últim gest esbravat de la jornada
esdevé translúcida petjada
al cor mateix de la via làctia
Llavors somio estels
i escric cartes d'amor a la lluna…
sobre la meva pell cansada
Els ocells entonen llur seràfica rapsòdia
Les fulles de la palmera balandregen
al compàs de la brisaina
Hi ha un gat que miola
i un gos que calla
L'últim sol de la tarda és un bàlsam
que amoroseix l'aspra monotonia quotidiana
M'agraden les roselles i les roses blanques
M'agrada la delicada dansa de les papallones
M'agrada el silenci del cel i el mormol de les ones
L'últim sol de la tarda és dèbil
com el delit apaivagat de les fulles del pollancre
S'enfonsa lentament rere la muntanya
S'emmiralla en els núvols escadussers
Canten els ocells llur seràfica rapsòdia
Les fulles de la palmera diuen adéu tímidament
M'agraden els crepuscles color de malva
quan l'últim gest esbravat de la jornada
esdevé translúcida petjada
al cor mateix de la via làctia
Llavors somio estels
i escric cartes d'amor a la lluna…
oh! què maco! és preciós, en serio. ho has escrit tu? quin lèxic, noia!
T'he imaginat reconciliant-te amb el món amb aquest prec als astres.
Jo, quan miro l'últim sol de la tarda, em dibuixo mentalment la perfecta línia geomètrica que, des del Sol, llisca sobre la terra i es perd univers enllà. Llavors, des del màgic punt de tangència, "somio estels / i escric cartes d'amor a la lluna"
Albert:
Aquest poema l'ha escrit un home o noi (no el conec) que fa poc va decidir exposar tots els seus poemes i poesies en una pàgina web, i trobo que pel fet que no sigui conegut i que s'hagi llençat a ensenyar allò que escriu amb el cor a la mà, dóna al que llegim un mèrit més gran. M'encanta la manera com et fa sentir tot el que descriu, i fa d'una cosa seva una de teva ("M'agraden les roselles i les roses blanques, m'agrada la delicada dansa de les papallones, m'agrada el silenci del cel i el mormol de les ones").
Òscar:
Visca els arquitectes! Si algun dia aquest punt màgic es torna accessible, m'ho fas saber, pq no saps les ganes que tinc de "tocar estels i llegir cartes d'amor a la lluna".
Una abraçada