He baixat del bus com cada dilluns. Avui era més d'hora que de costum i les meves cames han decidit canviar de camí per acabar arribant al mateix lloc de sempre. No tenia pressa, ningú m'esperava abans de les sis. He seguit recte en comptes de baixar per aquell carrer que no recordo el nom. No el recordo o no el sé?... Bé, és igual, només és un detall. Caminava per on mai abans havia caminat i estava descobrint botigues, restaurants, perruqueries!, oficines, portals nous. "...té unes mandarines boníssimes", he sentit dir a la senyora que normalment em creuo al carrer per on baixo sempre. O necessitava comprar fruita (però la fruiteria no estava en el sentit en el que anava) o també ella havia decidit canviar el seu recorregut, vés a saber.
He passat davant d'una plaça amb quatre bancs a cada cantonada acompanyats d'uns arbres pelats pel fred. Un nen no parava de donar voltes damunt les seves cames, mirant al cel i cridant ben fort. Tant de bo pogués imitar-lo, he pensat, però he continuat el meu camí intentant oblidar aquella imatge. Una mica més enllà, un home mal vestit i amb la cara bruta de dies, m'ha començat a seguir. No m'agradava gens la situació i he accelerat el pas, més i més i més, fins que m'he adonat que ja feia dos carrers que l'havia perdut. Bleda! He respirat fons i he continuat...
Què m'està passant? Fujo del que no m'agrada, rebutjo al meu desitg, em pregunto sobre els demés, oblido el que sé... Vull saber què vull, vull saber on vull anar, vull saber què vull fer.
Totes les setmanes tenen dilluns, i en particular la que vé; hauré d'escollir un camí.
He passat davant d'una plaça amb quatre bancs a cada cantonada acompanyats d'uns arbres pelats pel fred. Un nen no parava de donar voltes damunt les seves cames, mirant al cel i cridant ben fort. Tant de bo pogués imitar-lo, he pensat, però he continuat el meu camí intentant oblidar aquella imatge. Una mica més enllà, un home mal vestit i amb la cara bruta de dies, m'ha començat a seguir. No m'agradava gens la situació i he accelerat el pas, més i més i més, fins que m'he adonat que ja feia dos carrers que l'havia perdut. Bleda! He respirat fons i he continuat...
Què m'està passant? Fujo del que no m'agrada, rebutjo al meu desitg, em pregunto sobre els demés, oblido el que sé... Vull saber què vull, vull saber on vull anar, vull saber què vull fer.
Totes les setmanes tenen dilluns, i en particular la que vé; hauré d'escollir un camí.
Cada dia hem de triar un camí i és decisió pròpia triar el q vulguis, però q passa si no saps kin vols? si no saps q vols? si et sóc sincera, no sé q collons vull en la meva vida, xo pq?!! suposo q x por, de q? això m'agradaria esbrinar.
Xo de tant en tant cal canviar de camí, sigui dilluns o diumenge.
Ptns! (Ester)
Jo també crec que cada dia hem de triar camins i a tots ens passa que moltes vegades no sabem el que volem, ni si el camí que triem és el correcte o no. Confia en tú i pensa-ho bé abans de decidir-te en aquesta decisió que has de prendre...estic segura que triaràs el bon camí, i si per alguna cosa no el tries, potser tindràs alguna altra oportunitat per rectificar... A vegades ens sembla que ens hem equivocat de camí però al final ens en adonem que els dos camins eren bons i potser per l'altra (que semblava el millor camí) hagués estat pitjor... Només dir-te que el que és més important és que confiis en tú i que estiguis segura de tot el que facis! Molts petonets!
Hi han camins de sorra, hi han camins de pedres, hi han camins d'asfalt, autopistes i carreteres. Tots ells són ben diferents però quan et trobes a la cruïlla on neixen o desenboquen (depèn de com t'ho miris) tots ells i n'has d'escollir un, donaries el que fós pq tots fossin iguals! És una elecció difícil, no només has de pensar en agafar un camí i anar a l'aventura, sino que a més a més has de saber diferenciar el que és obligació del que és devoció, i aquest pas és moltes vegades el més delicat.
Res, que la solució més ràpida és jugar a la quiniela amb els camins, i que surti el que surti! ;-)
Una abraçada a totes dues,
Sara