Cadascú s'ho mira a la seva manera...
Un professor, davant la seva classe de filosofia, sense dir paraula, va prendre un pot gran i buit de maionesa, i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d'acord en dir que sí. Així, el professor va agafar una capsa plena de caniques i la va buidar dins del pot de maionesa. Les caniques van omplir els espais buits entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van tornar a dir que sí. Després, el professor va agafar una capsa amb sorra i la va buidar dins del pot. Per suposat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió, els estudiants van respondre amb un sí unànime. El professor, ràpidament, va afegir 2 tasses de cafè al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien en aquesta ocasió.
Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir:
“Vull que s'adonin que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que, encara que tot lo altre ho perdéssim i només ens quedessin aquestes, les vostres vides encara estarien plenes. Les caniques són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe, els estudis... La sorra és tot el demés, les petites coses. Si posem la sorra en el pot primer, no hi hauria espai per les caniques, ni per les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai tindrem lloc per les coses realment importants. Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Juga amb els teus fills, dóna't temps per anar al metge, ves amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afició preferida. Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar la clau de l'aigua, per entendre aquella fórmula de física...Ocupa't de les pilotes de golf primer, de les coses que realment t'importen. Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra."
Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè. El professor va somriure i va dir: " Què bé que em facis aquesta pregunta. Només és per demostrar-vos que no importa quant d'ocupada pot semblar la teva vida, sempre hi ha lloc per un parell de tasses de cafè amb un amic."
Curiosa interpretació...
Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir:
“Vull que s'adonin que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que, encara que tot lo altre ho perdéssim i només ens quedessin aquestes, les vostres vides encara estarien plenes. Les caniques són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe, els estudis... La sorra és tot el demés, les petites coses. Si posem la sorra en el pot primer, no hi hauria espai per les caniques, ni per les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai tindrem lloc per les coses realment importants. Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Juga amb els teus fills, dóna't temps per anar al metge, ves amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afició preferida. Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar la clau de l'aigua, per entendre aquella fórmula de física...Ocupa't de les pilotes de golf primer, de les coses que realment t'importen. Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra."
Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè. El professor va somriure i va dir: " Què bé que em facis aquesta pregunta. Només és per demostrar-vos que no importa quant d'ocupada pot semblar la teva vida, sempre hi ha lloc per un parell de tasses de cafè amb un amic."
Curiosa interpretació...
Sara estic totalment d'acord amb això. Aquest si que és un bon exemple de la vida!!! Primer les coses importants i després la resta (sempre hi ha temps per tot)...aquest és l'ordre correcte...
Difícil elecció, oi? De fet, quan has de prioritzar les coses no saps del cert si ho estàs fent bé, però la qüestió és provar-ho; adonar-te que el que has escollit no és el que t'imaginaves és lo interessant, et fa preguntar-te coses que mai abans t'havies plantejat... i això és el començament de la teva pròpia "construcció", "creació", "neixement", dígali com vulguis. El dia a dia està ple d'aquestes petites decisions i no sempre en som conscients. Hi ha qui per esmorzar es prèn un cafè pensant que així aguantarà bé el matí ple de classes, el dia dur a la feina, el/la veí/na del costat, hi ha qui menja una fruita pensant que és el millor que li pot oferir al seu cos, hi ha qui amb dues galetes en té prou pq no li dona temps per més(aquest no hi ha pensat gaire en el que fa ni en les conseqüències, potser algun dia algo li farà reflexionar sobre la "importància" que pot tenir el seu esmorzar?). Gent que creu que l'estudi ho és tot, gent que la mandra l'aclapara i creu que ja li està bé, gent que potencia més lo social que lo individual,etc, etc... i no hem passat tots per èpoques en què hem prioritzat totes aquestes possibilitats?(una per cada època, no la liem... sino visca la doble personalitat!) si més no, estem en procès de viure totes aquestes experiències, què seria la vida sino?
Apendre és el que estem fent, hem fet i farem sempre. Apendre a caminar, apendre a parlar, apendre a somriure, apendre a llegir, apendre a dibuixar, apendre a escollir...Sona com algo que hem de fer tots igual,oi? I mira si n'hi ha de caminars, de llengües, de somriures, de lectures,de dibuixos i d'eleccions diferents! Ningú és igual a ningú! Apendre ho fem tots, però tots d'una manera diferent. La varietat és la riquesa del col.lectiu!
FORA EL COPY-PASTE!!
Sara ;-)
wooh! io d gran vull se com tu!
Laia, dues sares poden ser molt perilloses!!
Vera, el problema es que confundimos las pelotitas de golf con las canicas y contra eso no podemos hacer nada. Pero cómo se define lo importante y la tontería?La interpretación que les podamos dar solo depende de nosotros y del momento que estemos viviendo.
Sara
PD: Tanto hablar de pelotas (que mal suena por cierto), me viene el capricho de volver a ser pequeña para poder tirarme a un piscina llena de bolas (como la del Xiqui Parc)...
Ei nose po aket scrit em sona...com si algú més l'hagués explikat...;) eis nu+ donar-te gràcies per la nit d'ahir m vas fer reflexionar molt!! un petó i acies x akets moments;)