Relat curt

"Avui m'he despertat amb la sensació que hi havia alguna cosa extranya en mi que no sabia que era. Val a dir que últimament m'he encantat en el meu món d'il·lusió i em costa tornar a posar els peus a terra.
Fa uns dies que no sé què tinc, no sé què em ronda exactament pel cap, no sé el que m'emociona, el que m'enrabia, el que em relaxa, el que em fa sentir bé. Miro al meu voltat, i res ha canviat. Els meus amics de sempre estan allà, jugant a cartes (quin vici, déu meu!), a daus, al "capi" o estudiant a contrarellotge perquè els exàmens no perdonen. I és que amb tota la feina que s'acumula dia rera dia sobre la meva taula d'estudi, la meves aficions que em fan desconnectar, i les meves obligacions diàries, amb tot això no tinc temps de seure'm i pensar què és el que em passa. Potser és irrellevant (com dirien els matemàtics), potser és el canvi climàtic (dirien els meteoròlegs), potser la posició dels astres (pensarien les bruixes). Jo no ho sé, però bé que quan algo et vé molt de gust fer o t'emprenya tant que vols trobar una solució, busques temps de sota les pedres per reflexionar-hi i arribar a bon port... Potser em fa respecte, potser noto que m'apropo a un precipi i me n'allunyo, potser tinc por, potser no controlo allò que està per ara amagat i ho tanco amb clau perquè no surti.
Necessito un temps, ara no deu ser el moment. Tot arriba, no hi ha pressa suposo."