dissabte, de gener 06, 2007

Verset d'un pastisser

Si la fava tu has trobat
paga el tortell sense recança,
i no perdis l'esperança,
seràs ésser afortunat.

I si surt la figureta,
no et quedarà més remei
que ésser coronat com a Rei
d'aquesta festa distreta.

Tradició, sana alegria;
formem en la taula anell,
i mengem tan bon tortell
en pau i en franca harmonia.

3 Comments:

Blogger aiwendil said...

ostres, si així són els versets dels pastissers, espero no provar mai un tortell de reis fet per un poeta! (amb tots els respectes pels pastissers amb vocació de poeta i els poetes amb vocació de pastisser)

7:42 a. m.  
Blogger Laia said...

eeeei! jo com a filla d'un pastisser comento!!XD

s'ha de dir que aquest any li va tocar la fava a la meva àvia i la va amagar perquè ningú se n'enterés!! ke buena!!(a sobre li va tocar als dos tortells!!XD)

ale un ptonàs!

12:04 p. m.  
Blogger el xiuxiueig del vent said...

Hahaha! A la meva li va tocar el rei i la corona no se la va treure en tota la tarda! Quines iaies!! Jo volia el rei!!
Albert, cada maestrillo con su librillo no?! Deixa'ls experimentar, home! Comencen així però després acaben... igual! Jo vull un verset Canari! ;-)

5:11 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home