Desitjàvem que marxessin; no perquè ens molestessin, al contrari, acabàvem de viure una de les millors trobades amb els pinxos de la fondue que m'havien regalat aquell any, l'any en que els nostres ulls es van creuar per primera vegada. Al sofà, tu davant meu, jo al costat de l'Òscar bebent uns martinis i amb el somriure crònic, almenys per aquell vespre. Em miraves, i jo no sabia què fer per aturar-te, podries haver-me ajudat a fer-los fora carinyosament, no? Segur que amb una indirecta tan directa com les teves ho haguessin entès a la primera. La veritat és que estava còmoda; són una parella molt semblants a nosaltres, potser no amb les mateixes idees però sí amb les mateixes preocupacions.
Era la 1h i tots fèiem carona de cansats. No m'extranya, sent divendres l'únic que desitjes és raptar al teu llit, el nostre llit per nosaltres.
"No em facis pessigolles..., para!"
Sempre comencem igual, saps que no puc amb elles i t'encanta enrabiar-me!
"Perquè rius llavors? No riguis i pararé... sino em penso que t'agrada..."
Aconsegueixes treure'm el somriure de la boca... un segon només. La teva cara em guanya la partida. Quantes tonteries pots arribar a fer amb dos ulls, un nas i una boca; jo de tu em presentava als récords guiness!
De cop pares. Alguna cosa et deu rondar pel cap. Jo espero que em sorprenguis mentre em desfaig el nus de les sabates asseguda a la bora del llit.
M' enretires els cabells, t'apropes al meu coll per darrera. Primer l'olores. Sí, porto la colònia que em vas regalar pel meu aniversari. Em fas girar suaument el cap per mirar-me als ulls amb complexitat... un petó al front.
M'has deixat temps per descalçar-me; lo just per poder-nos deixar caure enrera i fondre'ns entre les mantes. M'agrada notar el teu cos prop del meu; les mans, els braços, les cames s'enreden els uns amb els altres. Tu gaudeixes, jo també.
No diem res, no tenim forces per dir paraules amb sentit. Hem deixat per fi lo racional de banda, tant que ens costa de vegades. No hi ha ningú que ens miri, cap ull observador que ens evalui. Tu i jo, descobrint i destapant tot allò que durant el dia està amagat.
Una carícia, la última per avui. Estic cansada. El petó de bona nit que no falti. M'arronso, tu m'abraces. Tinc fred ara, menys del que tindria si no estiguessis amb mi. He trobat la posició que buscava, ara no hi ha qui em mogui! A cada segon que passa em costa més parpellejar, al cap de tres, els meus ulls decideixen rendir-se i m'obren la porta al món dels somnis.
Vine, no et quedis enrera. Passejem plegades per allà on ningú ens mira malament.