el xiuxiueig del vent

dilluns, d’octubre 25, 2004

Cadascú s'ho mira a la seva manera...

Un professor, davant la seva classe de filosofia, sense dir paraula, va prendre un pot gran i buit de maionesa, i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d'acord en dir que sí. Així, el professor va agafar una capsa plena de caniques i la va buidar dins del pot de maionesa. Les caniques van omplir els espais buits entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van tornar a dir que sí. Després, el professor va agafar una capsa amb sorra i la va buidar dins del pot. Per suposat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió, els estudiants van respondre amb un sí unànime. El professor, ràpidament, va afegir 2 tasses de cafè al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien en aquesta ocasió.
Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir:
“Vull que s'adonin que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que, encara que tot lo altre ho perdéssim i només ens quedessin aquestes, les vostres vides encara estarien plenes. Les caniques són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe, els estudis... La sorra és tot el demés, les petites coses. Si posem la sorra en el pot primer, no hi hauria espai per les caniques, ni per les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai tindrem lloc per les coses realment importants. Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Juga amb els teus fills, dóna't temps per anar al metge, ves amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afició preferida. Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar la clau de l'aigua, per entendre aquella fórmula de física...Ocupa't de les pilotes de golf primer, de les coses que realment t'importen. Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra."
Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè. El professor va somriure i va dir: " Què bé que em facis aquesta pregunta. Només és per demostrar-vos que no importa quant d'ocupada pot semblar la teva vida, sempre hi ha lloc per un parell de tasses de cafè amb un amic."

Curiosa interpretació...

divendres, d’octubre 08, 2004

OJALÁ

Ojalá que las hojas no te toquen el cuerpo cuando caigan
para que no las puedasconvertir en cristal.
Ojalá que la lluvia deje de ser milagro que baja por tu cuerpo
ojalá que la luna pueda salir sin ti
ojalá que la tierra no te bese los pasos
ojalá se te acabe la mirada constante
la palabra precisa, la sonrisa perfecta.

Ojalá pase algo que te borre de pronto,
una luz cegadora,un disparo de nieve,
ojalá por lo menos que me lleve la muerte
para no verte tanto,para no verte siempre,
en todos los segundos en todas las visiones.

Ojalá que no pueda tocarte ni en canciones.

Ojalá que la aurora no de gritos que caigan en mi espalda,
ojalá que tu nombre se le olvide a esta voz,
ojalá las paredes no retengan tu ruido de camino cansado,
ojalá que el deseo se vaya tras de ti,
a tu viejo gobierno de difuntos y flores-
Ojalá se te acabe la mirada constante
la palabra precisa, la sonrisa perfecta.

Ojalá pase algo que te borre de pronto,
una luz cegadora,un disparo de nieve,
ojalá por lo menos que me lleve la muerte
para no verte tanto para no verte siempre
en todos los segundos en todas las visiones.

Ojalá que no pueda tocarte ni en canciones.

Una de les millors cançons que ha fet el Silvio Rodríguez.