el xiuxiueig del vent

dijous, de setembre 29, 2005

Necessitat vital

No ens enganyem, avui en dia, per molt individualistes que siguem, tots ens necessitem a tots!! Suposo que molts no entendreu el perquè (i no me'l pregunteu a mi, jo tb el busco). Però sí, he arribat a la conclusió que:
-a la persona amb qui compartim el començament del dia, la necessitem
-a la que ens prepara el cafè amb llet ben calentó, la necessitem
-a la que ens mira constantment sense mai dir-nos res, la necessitem
-a la que ens agafa el diari diariament per llegir-se'l abans, la necessitem
-a la que amb només una mirada tot s'entén, la necessitem
-a la que et somriu sense saber qui ets, la necessitem
-a la que et demana sempre les coses i ni tan sols et dóna les gràcies, la necessitem
-a la que et regala qualsevol cosa sense cap motiu especial, la necessitem
-a la que t'emprenya constantment i potser ni se'n adona, la necessitem
-a la que t'odia i/o odies, , la necessitem
-a la que et pregunta com ha anat, la necessitem
-a la que t'agraeix la teva amistat, la necessitem
-a la que saps que tens aquí però està lluny, la necessitem
-a la que t'espera
-a la que t'estima
-a la que t'enyora
-a la que et necessita, la necessitem...
Me'n deixo moltes, segur.
I molts dies engegues a alguns a la merda, d'altres te'n adones que és imprescindible que tornin d'ella... no els tens al teu costat, els trobes a faltar, els necessites.
Algú s'ha parat a pensar què passaria si de cop i volta ens trobéssim sols, literalment sols, sense tenir cap mena de lligam, cap mena de relació, cap mena de contacte, cap mena de comunicació amb ningú?