diumenge, d’agost 28, 2005

Vull treure'm aquesta bena dels ulls

Busco una llum,
busco un color,
camino sense direcció,
el carrer és fosc,
me'n vaig de tort,
avui no em sento un triomfador,
espero que et vagi tot bé,
ja ens trobarem allà a l'infern,
ens enriurem del que vam ser.
No sé quants cops m'hauré d'entrebancar,
no sé si tornaré mai al teu costat,
només sé que quan probo de canviar...
tot queda igual.
M'aixecaré d'aquest racó,
m'escaparé de la paret,
als meus records calaré foc,
quan trobaré algun bar obert,
vull perdre el nord, vull estar boig,
beurem un riu sencer d'alcohol,
vull cridar al cel que ja no hi soc.
No sé si això és l'inici del final,
no sé si estic despert o estic somiant,
només sé que quan probo de canviar...
tot queda igual.

2 Comments:

Blogger òscar_____ said...

Res és per sempre,
per molt que t'hi esforcis no res és per sempre.
No tens res a perdre,
és el misteri que ens fa a tots iguals.
Viu-la i connecta't,
el millor de la vida és que encara t'ha de sorprendre.
No miris enrera.
Tot va endavant.

5:21 a. m.  
Blogger el xiuxiueig del vent said...

Gràcies Òscar.
Avui començo vida nova. Deixaré moltes coses al bagul que tancaré amb clau... però aquesta clau la duré sempre a sobre.
Fins ben aviat!

7:52 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home